El celler, en el qual us trobeu, forma part de la senyorial anomenada, antigament, Ca l'Antic o Casa Gironella, una de les primeres edificacions que es construïren al Camí del Roser i que en temps pretèrits posseí capella i panteó propis.
     El 3 d'Octubre de 1833 va esclatar la primera guerra civil espanyola del segle XIX, coneguda popularment com la primera guerra carlina o guerra dels set anys. Quasi quatre anys després de començada la guerra (l'11 de juliol de 1837) el general carlí Antonio de Urbiztondo Eguía feia capitular la capital del Berguedà i estenia la seva victòria a pobles i comarques veïnes.
     Després d'aquesta espectacular victòria, Berga es constituí com a seu del Govern Carlí de Catalunya presidit per la Reial Junta Superior Governativa del Principat, coneguda també com a "Junta de Berga".
     Aquesta "Junta", encapçalada pel mateix Urbiztondo, escollí com a residència oficial Ca l'Antic o Casa Gironella, funcions que conservaria fins a fi de la guerra (7 de Juliol de 1840).
     Durant aquests 3 anys Ca l'Antic aplegà personatges tan curiosos i rellevants en aquella època com foren mossèn Bartomeu Torrabadella, el Comte de Fonollar, Sampons, el Marquès de Monistrol, Ferràn de Segarra, Narcís Ferrer, Dalmau, etc, etc, és a dir, tots els integrants de la "Junta de Berga", uns integrants, una "Junta", posteriorment dividida en dos grups: el grup dels Aristocrates liderat pel comte de Fonollar i el grup dels Universitàris (la facció pura i dura) liderat, en aquest cas, per mossèn Torrabadella.
      Ca l'Antic acollí també el singular i exèntric Charles d'Espagnac, el Comte d'Espanya, i, encara que per pocs dies, a l'igualment famós i llegendari Comte de Morella i Marquès del Ter, en Ramón Cabrera i Griñó, general en cap de les forces carlines. Si el general Urbiztondo i mossèn Torrabadella juntament amb el seu seguici fóren els qui l'inaguraren, el generalíssim Cabrera seria l'últim llogater carlí a Casa Gironella. No obstant, l'hoste més cèlebre que va viure al Quarter General dels Carlins a la ciutat de Berga va ser, sens dubte, el ja esmentat Comte d'Espanya. Psicòpata irrecuperable, aquest home protagonitzà en aquesta casa innombrables anècdotes entre dramàtiques i esperpèntiques.
     La "vox populi" encara recorda els incerts episodis de la seva filla, amonestada pel Comte i fent instrucció amb el pal d'una escombra pels balcons de la casa o els del seu fill, despertat cada matí amb banda de cornetes i tambors al peu del llit. Històries de la Història.
      Ca l'Antic, antiga Casa Gironella, serví doncs, d'habitacle, durant els últims tres anys de la primera guerra carlina, a generals i a polítics i fou el centre d'operacions i de comandaments de l'exèrcit carlí al Principat fins que el Duc de la Victòria, el general liberal Baldomero Espartero, amb més de quaranta mil homes, el dia 3 de juliol de 1840, derrotà al General Cabrera i els seus reduïts efectius (poc més d'una quarta part dels homes d'Espartero) en la famosa i definitiva batalla de la creu de la Pinya, a la serra de Nuet, just a l'entrada de Berga.
     L'entrada triomfal del Duc de la Victòria a la Ciutat de Berga es produïa el 4 de juliol de 1840, mentre el general Cabrera i els seus homes galopaven camí de l'exili. Enrera quedaven les exentricitats i la barbàrie del Comte d'Espanya, la rectitud del general Urbiztondo, les intrigues i les conspiracions maquiavèliques de mossèn Torrabadella i companyia, i un "Celler", aquest del qual gaudiu ara, que feu les funcions de cavallerisses on, fins i tot, el genial escriptor Joan Perucho, en la seva fantàstica novel·la "Les Històries Naturals", hi feu entrar el famós vampir Pratdip, el qual, en una sola nit, matà més de dos-cents cavalls. Afortunadament, però, no hi deixà el malefici, ja que, hagué de fugir precipitadament perseguit per carlins i liberals, i per l'incasable i romàrtic Fèlix Maria Lichnowsky, el princep.


                                                    Antoni Gol i Roca
                     (Estudiós de les guerres carlines a la comarca del Berguedà)